En aquesta tercera subentrada comentaré més subjectivament i globalment les teories lingüístiques i psicològiques.
Quant a les teories lingüístiques, crec que l'estructuralisme i els exercicis de pràctica mecànica són útils i necessaris per aprendre i interioritzar la gramàtica, però només sabent gramàtica no pots parlar una llengua, perquè et falta el vocabulari, el coneixement de la cultura... Suposo que no sóc l'única persona que s'ha trobat en algun moment, parlant en anglès, per exemple, que sabia quina estructura havia de tenir la frase, com conjugar el verb i tot plegat, però no sabia quines paraules havia d'utilitzar. Per tant, sóc més partidària de la pragmàtica com a teoria lingüística i de l'èmfasi en la comunicació, sense deixar de banda, però la gramàtica que, per parlar bé una llengua, també s'ha de saber.
Quant a les teories psicològiques, m'agraden més la sociocultural i la humanista perquè permeten més la interacció i s'aprèn més així i, també es pot dir, és més divertit aprendre en contacte amb altra gent que no pas aprendre repetint com un lloro.
Finalment, crec que, segons la meva experiència, les tradicions metodològiques més tradicionals solen estar associades a les llengües que s'estudien com a llengua materna o quan s'estudien a l'escola, mentre que les metodologies més modernes les he experimentat en llengua estrangera, això sí, sempre fora de l'escola i en grups reduïts.
Ester!
ResponEliminaEstic d'acord amb tu que les teories lingüístiques i psicològiques de caire més tradicional es practiquen més a les escoles i, sobretot, amb les llengües maternes. A les acadèmies la cosa és diferent.
Per què creus que a l'escola encara no es posa prou èmfasi en l'oralitat?
Suposo que és per la ràtio i la motivació dels alumnes. No és el mateix fer classe amb 25-30 adolescents, que la meitat no volen ser-hi, que fer-la amb 10 persones que van a classe perquè volen...És més fàcil i més agraït treballar en la segona situació que en la primera.
Elimina