L'avaluació de les assignatures de llengua

Per l'experiència que he tingut, avaluació és gairebé sinònim d'examen. La imatge crec que és prou il·lustrativa de les sensacions que associem tots als exàmens i l'avaluació en general. I, per tant, també és il·lustrativa de com ens sentim nosaltres ara que estem a les portes del període d'exàmens.

Ara, anem al gra, i parlem de l'avaluació de les assignatures de llengües: dels enfocaments, dels propòsits i dels instruments.

Pel que fa a l'enfocament, suposo que com tothom he tingut, normalment, avaluacions sumatives (tot i que podíem veure els exàmens i saber els errors que havíem comès i això genera aprenentatge), continuades (hi havia diverses proves i exercicis avaluables a llarg del curs, tot i que podia haver-hi una prova final), quantitatives (encara que els professors a vegades t'escrivien un comentari al costat de la nota), criterial (perquè no comparaven entre alumnes ni amb l'alumne mateix) i externes (les feia el professor).

Evidentment, tota norma té les seves excepcions i he tingut professors que ens han fet fer informes d'autoavaluació, que em costen moltíssim de redactar, suposo que perquè no hi estic acostumada. També vaig tenir un professor d'Educació Física que, a part de l'avaluació criterial, també feia avaluació ipsativa (era una mena de barreja). El seu argument era que, per exemple quan ens avaluava de futbol, no es podia exigir el mateix a un alumne que amb prou feines sabia xutar que a algú que juga federat en un equip i, per tant, tenia més mèrit que el primer aprengués a xutar i controlar la pilota, encara que ni de lluny s'apropés als objectius marcats, que no pas que el jugador federat els assolís tots (que potser ja els havia assolit abans). 

Pel que fa a quina em sembla més idònia, crec que la millor avaluació hauria de ser formativa, continuada (pot incloure una prova final, però és important que la feina que es fa durant el curs es tingui en compte), ipsativa (s'ha d'avaluar en funció del punt de partida de l'aprenent) i una combinació entre autoavaluació i heteroavaluació (està bé que hi participin tant l'alumne com el professor, perquè l'alumne pot ser massa exigent o massa "generós" amb si mateix, mentre que el professor és, o hauria de ser, més objectiu).

Quant al propòsit de l'avaluació, les avaluacions poden ser diagnòstiques, d'adscripció, de competència, d'aprenentatge o d'assoliment. Crec que n'he tingut de totes cinc.
Quan vam entrar a la universitat ens van fer la Prova de Diagnòstic Lingüístic dels idiomes que volíem cursar. Aquesta prova, com el seu nom indica, era diagnòstica, però alhora va servir com a prova d'adscripció, ja que els grups de les assignatures d'idioma es van fer en funció del resultat de la PDL.
De proves de competència, n'he fet tres, si no ho recordo malament. Quan feia 1r de Batxillerat em vaig presentar per lliure a les proves del Certificat de Nivell Intermedi d'Anglès de la EOI. També, al final de primer i segon del grau ens han fet una prova de nivell, a primer equivalent al First Certificate i a segon, al CAE.
Les proves d'aprenentatge i les d'assoliment són les més habituals: les primeres són l'examen d'una unitat didàctica; les segones, un examen trimestral o global.

Respecte als instruments d'avaluació, he utilitzat, sobretot, tests d'elecció múltiple, treballs en equip i exercicis de classe. Els tests d'elecció múltiple són molt habituals, segons la meva experiència, en proves diagnòstiques i en proves de competència. Els treballs en equip i els exercicis de classes són, potser, més propis de l'avaluació d'aprenentatge.
En algunes assignatures aquí a la universitat he tingut avaluació amb una entrevista oral o una tutoria amb el professor o amb un assaig escrit.

La prova més "memorable" que he fet va ser un assaig escrit mentre estava d'Erasmus a Alemanya, que l'última activitat avaluable que havíem de fer perquè ens avalués la professora d'aquí era escriure un assaig d'entre tres i cinc pàgines sobre un tema de cultura general o literari. Quan ho vaig veure, vaig pensar: "No puc!" Però ho havia de fer! I ja em teniu amb el meu alemany nivell B1 escàs, escrivint un assaig i fent les mil-i-una perquè ocupés tres pàgines.

En general, crec (o vull creure) que, en general, he rebut avaluacions justes per al meu aprenentatge, tot i que a vegades els resultats obtinguts no han estat els esperats, per bé o per mal. Normalment, quan hem hagut de fer un informe d'autoavaluació i comentar-lo amb el professor la nota que em posava el professor i la que em posava jo han coincidit força.