Teories, teories i més teories (I)

He de reconèixer que fer aquesta entrada se m'està fent molt feixuc, però s'ha de fer, així que som-hi!

En aquest a primera "subentrada" parlaré de les teories lingüístiques que he experimentat (o "patit", segons com es miri) durant la meva vida acadèmica.

A català i castellà la teoria principal crec que va ser la gramàtica tradicional, és a dir, estudiar el nom, el verb, l'adjectiu, l'adverbi, les funcions sintàctiques, fer anàlisis sintàctics en arbre (això a la ESO, sobretot a primer i segon, va ser el pa de cada dia... però a mi m'agradava!), memoritzar les preposicions... Recordo que la professora de castellà de primer d'ESO ens va penjar a classe un DIN A4 amb les preposicions i cada dia ens les feia dir una mitjana de tres cops, crec.

En canvi, a llengua estrangera, si bé mirant els índex d'alguns dels llibres, pots pensar que era més comunicatiu, perquè ens ensenyaven situacions i, a partir de la situació, estructures i vocabulari, els exercicis que teníem per practicar la gramàtica eren més aviat estructuralistes, com per exemple, omplir buits. De fet, crec que la frase preferida de la gent que es dedica a fer els llibres d'anglès és "Complete the sentences with the ... in the box" (en els punts suspensius poseu-hi "words", "correct form of the verbs"...). També hi havia la variant "Complete the sentences with the correct form of the verbs in brackets". A més, la majoria dels exercicis eren escrits i gairebé no fèiem conversa (per això, la meva mare s'entestava a apuntar-me a esplais en anglès durant l'estiu).

Relacionat amb això, us vull mostrar l'exercici que, mirat des de la distància, em sembla el més surrealista que he fet mai. Va ser a alemany, amb el primer llibre que vaig tenir, el Planet 1. Estàvem aprenent el material de l'escola i els articles i possessius i la negació d'aquests. Teníem un diàleg model i nosaltres n'havíem l'havíem de copiar canviant les paraules de material escolar per les que ens deia l'exercici. L'esquema del diàleg era que la persona A, que representava que era el professor, preguntava a la persona B, un alumne, on tenia un objecte X de material escolar. L'alumne responia que allà i l'hi mostrava un objecte Y. El professor responia que allò no era un objecte X sinó un objecte Y i es queixava. Aleshores un company comunicava al professor que l'alumne era nou i el professor es disculpava. L'únic problema és que les combinacions d'objectes que ens donava el llibre eren: llibreta/foli i llapis de colors / retoladors. En el moment potser no hi penses però pensant-ho ara, qui és el miop que confon una llibreta amb un foli? o un llapis de colors (allò que a primària en dèiem "colors de fusta") amb un retolador?

He de reconèixer, però, que malgrat el que pugui dir ara, en aquell moment m'agradava i, de fet, les meves assignatures preferides eren les de llengües.